AFORISES DE JOAN FUSTER

Alguns dels aforismes que més m’han agradat de Joan Fuster són:

– Les persones felices no tenen memòria.

– La majoria d’edat arriba quan el fill comença a sentir compassió del pare.

– Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.

– El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.

– No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la.

– Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.

– Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!

– El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.

AVALUACIÓ TEATRE FI DE CURS

Aquesta és la meua valoració del teatre de fi de curs

ROSEGÓ EL RODAMÓN - Manuel Holins - Marta moreno, Anabel Villalba, María Ponce, Elvira Sanchis.

Es veu que hi ha feina d’avant mà, ja que l’escenari mostra molta feina. Les titelles podrien ser de tela en comptes de parer i un pal. A la representació es troba a faltar 

Vestuaris: 5

Musica: 0

Interpretació: 7

Originalitat: 9

Actuació: 8

ACÍ TOTS CABÉM - Clara Pérez - Sergio porcar, Jordi San Miguel, Ruben Bueno, Pablo Domenech.

De vegades no s’entenia la història, ja que els companys es reien molt.

Vestuaris: 4

Musica: 0

Interpretació: 6

Originalitat: 5

Actuació: 6

EL CONILL QUE ES BURLABA DE TOT - Ana, Bernardo, Miguel Giner i Yonaida.

En general la representació ha estat correcta i clara.

Vestuaris: 7

Musica: 0

Interpretació: 7

Originalitat: 6

Actuació: 8

PERQUÉ EL MAR ES SALAT? - Kelly, Eva, Andrea i Nieves.

Es veia molta feina amb el Kamishibai.

Vestuaris: 7

Musica: 0

Interpretació: 5

Originalitat: 6

Actuació: 8

ARA SAPS EL QUE SENC - Guillem, Tobias, Jesús, 

El mensatje de l’escena es molt adequat, les dones hui en dia viuen un maltractament en molts ambits del dia a dia.

Vestuaris: 9

Musica: 0

Interpretació: 8

Originalitat: 10

Actuació: 9

TEATRE: ELS VENTS

A continuació us mostraré l'obra de teatre que vaig fer a classe. Per a representar-la vam fer ús d'un Kamishibai que vam fer artesanalment.

ELS VENTS

 

Personatges:

Vent del nord:modern, vestit com qualsevol adolescent d'avui, potser perruca, qui sap, amb màquines penjant del muscle, com ordinador, ràdio, audiòfons musicals, etc.

Vent del oest:vestit de rambler, amb ponxo blanc de cotó i barret de palla, com es vesteixen els agricultors de la costa peruana.

Vent del sud:vestit amb ponxo de llana de colors, com es vesteixen a la serra del Perú.

Vent del est:nuet, que fa servir gorra de plomes i collarets de llavors, a la manera dels indis de la selva amazònica.

Obra: Escena 1

Apareix el Vent del Nord en l’escena, xiulant i movent-se al ritme de música moderna. Ve mastegant xiclet i després s’atura a utilitzar el seu ordinador portàtil.

Vent del Nord:Sembla que tenim problemes. Aquest lloc està desert. No hi ha una gota d'aigua i cap ésser viu.

Pregunta als nens i nenes: On se suposa que estic? 

Oients:A la costa peruana

Entra xiulant el Vent del Oest

Vent del Oest: Germà meu! Fa segles que no et veig, Vent del Nord! T'has modernitzat! Portes sempre les últimes novetats!

Vent del Nord: Així és, germà, Vent de l'Oest. I, he arribat a la teua terra per casualitat. Mira el que veig! Deserts, camins desapareguts, poblats fantasmes, camps arrasats.

Vent del Oest:Continue tractant d'ensenyar a la gent a no malgastar l'aigua, a cuidar les plantes i els animals.

Pregunta als nens i nenes: Qui de vosaltres te plantes o animalets a casa? Com els cuideu?

Vent del Nord: Es necessita guardar cert equilibri per viure amb la natura que ens envolta. Tenir cura del que existeix en cada regió. Si hi ha poca aigua, valorar-la. A prop està l'oceà. Han de pescar per poder menjar i no pescar depredant el seu propi mar. Si necessiten transport, han de tenir cura dels seus camins per portar d'altres llocs menjar i aliment.

Vent del Oest: Això mateix tracte d'ensenyar amb els meus xiulets, estimat germà, Vent del Nord. Però de vegades, no volen aprendre ...

Vent del Nord: A les ciutats, on hi ha menys plantes i animals, cal cuidar els parcs, els animalets domèstics. Netejar els carrers per on es transita, no tirar escombraries en llocs habitats, perquè la brutícia porta malalties.

Pregunta als nens i nenes: Qui de vosaltres viu a la ciutat? Qui viu al camp?

Obra: Escena 2

Entra xiulant el Vent del Sud

Vent del Sud: Germans!

Vent del Nord i del Oest: Estimat germà del Sud!

Vent del Sud: Estic encantat de veure'ls, germans Vents! Els explicaré que a la serra d'on vinc, he deixat la pluja que ha caigut després de llarga sequera. Estic feliç! La gent treballa a les sèquies, neteja les rases, rega les pastures, els animals engreixen.

Vent del Oest: Alguns tenen tota la sort del món!

Pregunta als nens i nenes: Qui sap per a que serveixen les sèquies? Qui ha treballat amb animals?

Vent del Nord: Això no és veritat. Cadascú ha de valorar el lloc on viu. També els que viuen a les ciutats de la costa tenen problemes d'aigua, de llum, de males carreteres, però tot té bones formes i s'arregla amb treball.

Vent del Sud: És veritat. A la serra dels pagesos sembren també els vessants, amb gran fatiga doncs no hi ha tractors. Fan les seues sembres en forma vertical perquè no s’acumule l'aigua. Cuinen amb “yareta”, que és molsa que creix en les altures, o amb fem d’animals.

Pregunta als nens i nenes: Algú de vosaltres sap que s’utilitza com a combustible per cuinar?

Vent del Nord: El treball ajuda a l'home a viure, li dona valor, seguretat i noblesa. Els esperits dels turons i de les muntanyes dels Andes els protegeixen.

Vent del Oest: És bo viure a la serra, germà del Sud, i no tens els problemes que tenim a la costa, desèrtica la major part, caòtica en els seus aglomerats humans que es diuen ciutats.

Vent del Sud: Estimat germà, Vent de l'Oest, cada lloc té el seu sistema i la seua forma de vida. El clima, les plantes i fins i tot, les mateixes persones són diferents.

Vent del Nord:Així és, Vent de l'Oest, però tots són igual de valuosos, igual de mereixedors del nostre suport i la nostra ajuda. Hem d’ensenyar-los a conservar el que tenen.

Pregunta als nens i nenes: Qui sap com es fila la llana? Algú sap com es fabriquen els ponxos i els mantells de llana que es fan servir a la serra?)

Obra: Escena 3

Entre xiulant el Vent del Est, i tots s’abracen enjogassats.    

Vent del Est: Quin gust em dona trobar-los novament, encara que siga en aquest desert sobre el Pacífic i no en els meus boscos amazònics. Els vaig escoltar des de lluny i vaig travessar serralades per vindre a saludar-los.

Vent del Nord:Estimat germà, Vent de l'Est, digues com va tot pel lloc on vius.

Vent del Est:Molta aigua a arrasat els camps últimament. Molta violència ha arrasat poblats. Molta droga ha arrasat amb joves i nens.

Vent del Oest: Tots tenen problemes. Els que més i els que menys.

Vent del Est: La sort que tinc és que els pobladors de la selva són tenaços i treballadors. Saben nadar des de nens, saben pescar i caçar. Naixen amb una oïda desenvolupada, escoltant la natura que els envolta. Tenen un altre concepte de la vida, del temps, de l'espai.

Vent del Nord: La natura no és un impediment per subsistir. Cal ensenyar a les gents a treballar amb la natura que els envolta. A cuidar i utilitzar ordenadament el material que té més a la mà. Tractant que no es perda ni es faci malbé, que no abusen de les plantes ni de les drogues, que siguen nets perquè siguen sans.

Vent del Est: Els pobladors de la meua zona saben traure profit del que tenen. Fabriquen atuells per als seus aliments i la seua aigua potable amb cocos o amb argila. S'adapten. Teixeixen hamaques de fibres vegetals. Viuen en contacte amb els seus boscos que alberguen arbres de varietats diferents per mantindre l'equilibri ecològic.

Vent del Oest: Com és això de que els boscos són d'arbres diferents?

Vent del Est: Així és. El control amazònic es manté si al reforestar es sembrenarbres diferents. Un bosc a l'Amazònia, tot d'arbre de caoba no manté l'equilibri ecològic com un bosc de diferents classes d'arbres.

Vent del Nord: (Maniobrant amb el seu ordinador) El meu estimat germà, Vent de l'Est, tens raó. Cal ensenyar a les gents a viure amb el que tenen, a traure profit dels seus recursos naturals, a viure en pau i sense violència, nets i sans perquè no arriben les pestes com el còlera, a cuidar el que escasseja, a destruir el que danya i mata. La vida és primordial.

Pregunta als nens i nenes: Qui ens pot dir el nom d'algunes plantes i d'alguns animals de la selva?) Algun de vosaltres ha pescat? ¿Algú ha caçat? Qui sap nadar?

Vent del Nord: El nostre deure és ajudar-los i ensenyar-los, amb els nostres xiulets. Amb la nostra espenta, portar núvols amb pluges al desert o allunyar-les d’on hi ha molta aigua.

Vent del Oest: Així ho farem, estimat germà Vent del Nord.

Vent del Sud: Ens esforçarem per la nostra gent.

Vent del Est: Bufaré fins a fer desaparèixer la violència.

Vent del Nord: Ens trobarem en un altre segle, germans. Cuidar-vos i ajudar-vos mútuament com fins ara.

Tots junts: Adeu a tots. (S'acomiaden, s'abracen calurosament i surten xiulant de l'escenari els quatre Vents, un per cada costat.

ASSAGISTES

A continuació vaig a parlar-vos d'alguns assagistes importants a la nostra literatura:

Josep Pla

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – llofriu, 23 de abrill de 1981) fou un escriptor i  periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Pla és encara un dels autors més llegits de la literatura catalana molts anys després de la seva mort, i ha estat consagrat unànimement com el prosista més important de la literatura catalana del segle XX. 

Joan Fuster i Ortells (Sueca, la Ribera baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle XX.

Martí Domínguez i Romero (Madrid 1966) és un escriptor Valencià, especialitzat en narrativa y assaig. Va obtenir el 39è premi josep pla el 6 de gener de 2007 convocat per l'editorial Destina per la seua novel·la El retorn de Voltaire. Ha col·laborat al setmanari El temps, amb articles en què combinava la natura amb la cultura. Des de l'any 1999 dirigeix la revista de recerca cientifica métode, motiu pel qual fou guardonat l'any 2007 amb el Premi Nacional del periodisme.

Ferran Suay (Valencia 1959) és Doctor en Psicologia per la Universitat de Valencia, on exerceix com a professor de Psicobiologia. És el president d’ELEN i membre de la Junta Directiva d'Accio Cultural del Pais Valencia.

SYMBALOO

TERTÚLIA LITERÀRIA

Aquestes son les obres que es van ficar en comú:

DONES, Isabel-Clara Simó.

En aquest llibre trobem diverses històries sobre dones que han lluitat per la igualtat i reduit el masclisme a la societat.

LES RATLLES DE LA VIDA, Raquel Ricart.

Aquesta història tracta sobre una família. Les dones tenen un gran paper. Al llarg de llibre es reflexiona sobre la vida.

LA CINQUENA PLANTA, Manuel Baixauli.

Aquesta hiatòria tracta sobre un home que se li paralitza el cos, però segueix pensant amb normalitat. Mentre realitza les sessions de rehabilitació es crea misteri sobre la planta 5 de l’edifici. A classe no ens varen voler contar el que hi havia, per el que si volem saber-ho, hi haurà que llegir-se’l.

GEGANTS DE GEL, Joan Benestiu.

En esta novel·la trobem diferents personatges que es troben en un bar. Tots ells estan buscant una explicació pel que els està passant.

EL PETIT PRÍNCEP, Antoine de Sint-Exupéry.

Aquesta història m’agrada personalment perquè parla del pensament divergent, i a més a més enfocat als més menuts, així que ho té tot. Pense que es deuria de ensenyar molt més aquest concepte a les aules. Fa falta més autoestima, desenvolupar els nostres gustos y els nostres pensaments.

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA, Pere Calders.

Aquest és el llibre que he agafat. Consta de diferents historietes breus, les quals pareixen històries normals fins que algun succés fa que la història canvie sobtadament y apareguen coses fantàstiques. 

TALLER DE CONTE

ALBUM ILUSTRAT: Té forma de llibre, el format és igual. Dedicada al públic infantil, caracteritzada per imatges.

LLIBRE ILUSTRAT: No necessites les imatge per a entender. Qualsevol llibre que ajunte el format narratiu amb imatges pot ser considerat un llibre il·lustrat.

CÓMIC: És una narració realitzada mitjançant imatges, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica.

NOVELA GRÀFICA: És una novela ilustrada com un cómic però amb format i intenció de novela. Generalment per a adults. És més complex.

DEBAT

Aquesta és la meua opinió sobre aquest temes:

TEMA CANNABIS: 

Podria el cannabis ser legal? La legalizació del cannabis és un tema que ja fa temps que está en dança, molta gent demana que siga legal el consum. Desde el meu punt de vista pense que es podria legalitzar ja que no es més mal que l’alcohol i l’estat podria traure dines regularitzant-ho. Ja que a dia d’avui qui vol consumir ja ho fa.

TEMA VIDA I MORT:
La mort és un tema que a molta gent li dona reparo parlar. Pense que és el més normal i deuria de estar més normalitzada, inclús parlar-ho a classe.

TEMA DE LA IMPORTANCIA DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: 

La literatura és la base de la educació, sense poder lleguir no comprenem textos i per tant qqualsevol llibre de text o lectura. Qualsevol profesor deuria de donarli la importancia que es mereix, i saber transmitirla a l’alumnat.

TEMA POLÍTICA: 

En tema de la política és molt complicat. Mai m’agradat la política, independentment de que pense que és important per al país. Pense que ningún Partit ho fa bé, per la Quan cosa no em senc representat amb ningún al 100%

BOOKTRAILER

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA 

Aquest és el book trailer realitzat pel meu grup, espere us agrade.

BOMBAS GENS - ANNA-EVA BERGMAN

BOMBAS GENS

             L'exposició es troba en una antiga fàbrica reformada. La fàbrica és de 1930, era d'una família anomenada Gens que feien bombes hidràuliques, per a l'agricultura. Estan fabricant fins a 1991. Es queda abandonada fins a 2014 que després d'un incendi, la fundació "PER AMOR A L'ART" veu l'oportunitat d'exposar les seves obres aquí i el restauren. Es troben un refugi antiaeri per la guerra civil, ja que van passar de fabricar bombes per a l'agricultura a bombes per als republicans a la guerra civil. Des del bàndol franquista podien bombardejar-, així que els treballadors es van construir un refugi antiaeri.

ANNA-EVA BERGMAN

              Anna-Eva Bergman neix a Estocolm el 1909, viatja molt a Espanya. sobre els

anys 60, en un espai de temps curt realitza una sèrie de viatges a Almeria i Noruega. Per això va pintar molts paisatges càlids i freds alhora, desde fiords Noruecs fins a paisatges més càlids del sud d'Espanya.

No pinta en el mateix moment, ella fa fotografies i després pinta el que s’enrecorda del moment i la fotografia, per això les seves obres són emocionals.

Al principi de la seva carrera pintava obres més figuratives (molt realistes) i acaba pintant abstracció total, és a dir simplificació de les formes. Acaba dibuixant pedres i penya-segats.

Per donar-li textures utilitza diferents materials, per exemple vinils, tempera, acrylic, tinta xinesa, fins i tot plaques d'or. Utilitza els reflexos perquè des de diferents perspectives es vegin de manera diferent, pels reflexos de la llum. També és molt freqüent veure en les seves obres com grata les diferents capes, arribant a veure fins i tot la primera.

Personalment em va agradar. No havia anat mai a un museu així a València. Va se una experiència molt enriquidora. La xica que hi havia ens va explicar tot, des de la història de perquè pintava així fins les etapes de la vida de Ana Eva Bergan. Les quals reflexa a les seues obres amb paisatges més càlids i més freds. 

Recomanaria anar a qualsevol persona que li agrade qualsevol tipus d’art, inclús si no li acaba d’agradar, ja que com en el meu cas va ser una experiència nova i vaig aprendre. 

RONDALLA - ELS AMANTS DE TEROL

PERSONATGES​: ARIADNA BEJAR (xiquets), LLORENÇ ANTÓN (Joan), ALFONSO (altre), RAÜL (Diego), MARIA VALLE(àvia).

Narrador (Raúl): Isabel es troba a casa de la seva àvia a Terol. Les dos estan gaudint d’un fin de setmana ja que els pares de Isabel es troben de viatge. La noia poc a poc es va interesar per la ciutat i va començar a preguntar a la seva àvia sobre aquest.

Isabel(Ari): Iaia, iaia. Quan de temps fa que vius açí?

Àvia(Maria): Ayy Isabel... filla meua... he viscut aci tota la meua vida. Qué no ho sabies?

Isabel(Ari): TOTA LA VIDA? I abans què fèieu, no tenien mòvils no?

Àvia(Maria): Abans tot era diferent, sempre després de sopar anàvem a la plaça del Torico i ens contaven historietes...

Isabel(Ari): Què dius? Que avorrit no?
Àvia(Maria): Avorrit? Era d’allò més divertit. Vols que et conte una historieta? Isabel(Ari): Contam, contam.

Narrador(Maria LA YAYA): Fa molts anys, molts molts anys, visqueren a Terol dues famílies els fills de les quals, Diego de Marcilla i Juan de Segura, van créixer junts. En arribar l’adolescència, va surgir el amor més gran que en la Terra mai ha existit.

Narrador(Maria): Joan venia d’una família molt adinerada. Mentre que Diego provenia d’una família més humil i menys afortunada. P​er la qual cosa, aquest, per ser mereixedor del seu amor, va marxar a la​ ​guerra, demanant a Juan que l'esperara durant cinc anys, prometent-li tornar ric o morir en l'intent.

Narrador (Maria): En eixe moment Diego anava a marxar-se en busca de l’aventura per fer-se ric i poder conquistar el seu amor, Joan.

Joan(Llorenç): Diego, no te'n vages.
Diego(Raúl): Ho senc amor meu, però mentre no tinga diners el teu pare mai m’acceptarà com al teu home, i raó no li falta, ja que, per cuidar d’una meravella com tu, faria falta tot l’or del món!

Àvia(Maria): A les hores el pobre home va marxar a la guerra per aconseguir enriquir-se, i per fi, ser digne de l’amor de Joan i l’acceptació del seu pare; però açò li va llevar més temps del que ell hi havia previst, i les coses havien canviat...

Narrador(Maria): El pare de Joan, al pas del temps, va decidir que el seu fill tenia que casar-se i va intentar fer entendre a Joan que Diego mai tornaria, que havia mort a la guerra i devia oblidar-se d’ell. Als pocs mesos el va obligar a casar-se amb umb una dona molt adinerat, Alfonsa, per tal de continuar amb la bona imatge de la família i així va ser com, a contra de la seua voluntat, Joan es va casar amb Alfonsa.

Cura(Ari): Avui estem reunits per formalitzar la unió dels nostres germans, Joan i Alfonsa. Joan, vols passar la resta de la teua vida amb Alfonsa?
Joan: Si... vuic.

Cura(Ari): Y tú Alfonsa? Vols passar la resta de la teua vida amb Joan? 

Alfonsa(Maria): Si pare, vuic.

Cura (Ari): Bé, pots besar al nuvi.

Narrador avia (Maria): El pobre Joan es va casar amb Alfonsa, i al cap de dos setmanes, Diego va tornar de la guerra, però, per aquell moment, ja hi era tard....

Diàleg:
Diego(Raúl): Joan! He tornat! He tornat de la guerra per tu! Per a casar-me amb tu ara que m’he enriquit, el teu pare acceptarà donar-me la teua mà i per fi podrem casar-nos i viure feliços per sempre!

Joan(Llorenç): Diego no.. És massa tard... Ja estic casat...

Diego(Raúl): NO! No és tard! Mai es pot fer tard per a uns enamorats! Dona’m un bes! Besa'm i veuràs com no és tard. Podem fugir junts i ser feliços!!!!

Joan: No Diego! No puc! Estic casat! És tard! És tard Diego! Ves! Ves i no fases açò més dur! (Joan fugeix)
Diego(Raúl): Joan! Joan torna! Per favor! T’estime! Un besada... Sols vuic una besada...

Àvia(Maria): Aquell pobre desgraciat va morir aquella freda tard d’hivern, suplicant una última besada del seu enamorat... I quan Joan es va enterar de la tràgica notícia va córrer, tan ràpid com mai ho havia fet a veure el cos del seu verdader enamorat. Joan li va donar l'última besada i va caure mort al seu costat.

FI.