CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA

Pere Calders és un dels narradors més significatius de la literatura catalana del segles XX i Cròniques de la veritat oculta (1955) ha estat considerat unànimament un dels seus millors llibres. La Guerra Civil, l'obliga a exiliar-se. De tornada a Cataluya, als anys seixanta, la seva obra contrastava vivament i no sense polèmica amb el corrent dominant del moment: el realisme històric.

L'historia que més m'agradat ha sigut "El princep i la saviesa". Aquesta història tracta sobre un home adinerat, el qual decidèix construïrse una casa a prop de la mar. Un dia troba al seu jardi un objecte. Decideix no portar-lo a la policia. Pregunta pel periodic... Per a la seua sorpresa, hi havia molta gent que va anar per demanar el que se li s’havia perdut. Finalment l'historia comença a desenvoluparse de marena molt imaginativa...

Aquesta història ens transmet que el que realment important no són les coses materials, encara que això és el que volen tots.

Consta de trenta-un contes ordenats sobre diverses perspectives del xoc entre l’impossible i el versemblant: la certesa inesperada, la veritat improbable amb què un viatger es troba anant pel món, o el lloc en el qual allò presumible és subvertit per un fet insòlit. 

Pense que en aquest llibre l'ironia és l’element principal dels contes, així com de l’absurd mateix, això fa que t'enganches per ser diferent a qualsevol. La majoria dels contes són breus, així és més fàcil seguir l'història, a més a més, es resolen amb rapidesa. Al estar contats en primera persona fa que et rerpresente i et trobes identificat amb el protagonista dels fets increïbles. 

El missatge que transmet Pere Calders, pense que busca la ironia i plantejar situacions que s’acosten a l’absurd quan els personatges s’han d’enfrontar a algun element que altere la realitat. Les històries solen narrar un fet extraordinari o sobrenatural que altera el món quotidià i permet al protagonista conèixer la realitat més amagada, des d'el punt de vista del lector, és un no parar de flipar, per que quan penses que ja ho has vist tot, et sorprens en alguna cosa extraordinaria nova. 

El més rellevant per a mi és la facilitat en la que l'autor s'imagina les coses, ja que sembla ser una història normal, fins que comença a imaginar-se coses i dóna una volta de campana a tota la història.