lunes, 15 de abril de 2019

TALLER DE CONTE

ALBUM ILUSTRAT: Té forma de llibre, el format és igual. Dedicada al públic infantil, caracteritzada per imatges.

LLIBRE ILUSTRAT: No necessites les imatge per a entender. Qualsevol llibre que ajunte el format narratiu amb imatges pot ser considerat un llibre il·lustrat.

CÓMIC: És una narració realitzada mitjançant imatges, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica.

NOVELA GRÀFICA: És una novela ilustrada com un cómic però amb format i intenció de novela. Generalment per a adults. És més complex.




miércoles, 10 de abril de 2019

DEBAT

Aquesta és la meua opinió sobre aquest temes:

TEMA CANNABIS: 
Podria el cannabis ser legal? La legalizació del cannabis és un tema que ja fa temps que está en dança, molta gent demana que siga legal el consum. Desde el meu punt de vista pense que es podria legalitzar ja que no es més mal que l’alcohol i l’estat podria traure dines regularitzant-ho. Ja que a dia d’avui qui vol consumir ja ho fa.

TEMA VIDA I MORT:
La mort és un tema que a molta gent li dona reparo parlar. Pense que és el més normal i deuria de estar més normalitzada, inclús parlar-ho a classe.

TEMA DE LA IMPORTANCIA DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: 
La literatura és la base de la educació, sense poder lleguir no comprenem textos i per tant qqualsevol llibre de text o lectura. Qualsevol profesor deuria de donarli la importancia que es mereix, i saber transmitirla a l’alumnat.

TEMA POLÍTICA: 
En tema de la política és molt complicat. Mai m’agradat la política, independentment de que pense que és important per al país. Pense que ningún Partit ho fa bé, per la Quan cosa no em senc representat amb ningún al 100%

domingo, 7 de abril de 2019

BOOKTRAILER

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA 


Aquest és el book trailer realitzat pel meu grup, espere us agrade.

BOMBAS GENS - ANNA-EVA BERGMAN

BOMBAS GENS

             L'exposició es troba en una antiga fàbrica reformada. La fàbrica és de 1930, era d'una família anomenada Gens que feien bombes hidràuliques, per a l'agricultura. Estan fabricant fins a 1991. Es queda abandonada fins a 2014 que després d'un incendi, la fundació "PER AMOR A L'ART" veu l'oportunitat d'exposar les seves obres aquí i el restauren. Es troben un refugi antiaeri per la guerra civil, ja que van passar de fabricar bombes per a l'agricultura a bombes per als republicans a la guerra civil. Des del bàndol franquista podien bombardejar-, així que els treballadors es van construir un refugi antiaeri.



ANNA-EVA BERGMAN

              Anna-Eva Bergman neix a Estocolm el 1909, viatja molt a Espanya. sobre els
anys 60, en un espai de temps curt realitza una sèrie de viatges a Almeria i Noruega. Per això va pintar molts paisatges càlids i freds alhora, desde fiords Noruecs fins a paisatges més càlids del sud d'Espanya.
No pinta en el mateix moment, ella fa fotografies i després pinta el que s’enrecorda del moment i la fotografia, per això les seves obres són emocionals.
Al principi de la seva carrera pintava obres més figuratives (molt realistes) i acaba pintant abstracció total, és a dir simplificació de les formes. Acaba dibuixant pedres i penya-segats.
Per donar-li textures utilitza diferents materials, per exemple vinils, tempera, acrylic, tinta xinesa, fins i tot plaques d'or. Utilitza els reflexos perquè des de diferents perspectives es vegin de manera diferent, pels reflexos de la llum. També és molt freqüent veure en les seves obres com grata les diferents capes, arribant a veure fins i tot la primera.




Personalment em va agradar. No havia anat mai a un museu així a València. Va se una experiència molt enriquidora. La xica que hi havia ens va explicar tot, des de la història de perquè pintava així fins les etapes de la vida de Ana Eva Bergan. Les quals reflexa a les seues obres amb paisatges més càlids i més freds. 


Recomanaria anar a qualsevol persona que li agrade qualsevol tipus d’art, inclús si no li acaba d’agradar, ja que com en el meu cas va ser una experiència nova i vaig aprendre. 

RONDALLA - ELS AMANTS DE TEROL



PERSONATGES: ARIADNA BEJAR (xiquets), LLORENÇ ANTÓN (Joan), ALFONSO (altre), RAÜL (Diego), MARIA VALLE(àvia).

Narrador (Raúl): Isabel es troba a casa de la seva àvia a Terol. Les dos estan gaudint d’un fin de setmana ja que els pares de Isabel es troben de viatge. La noia poc a poc es va interesar per la ciutat i va començar a preguntar a la seva àvia sobre aquest.

Isabel(Ari): Iaia, iaia. Quan de temps fa que vius açí?

Àvia(Maria): Ayy Isabel... filla meua... he viscut aci tota la meua vida. Qué no ho sabies?

Isabel(Ari): TOTA LA VIDA? I abans què fèieu, no tenien mòvils no?

Àvia(Maria): Abans tot era diferent, sempre després de sopar anàvem a la plaça del Torico i ens contaven historietes...

Isabel(Ari): Què dius? Que avorrit no?
Àvia(Maria): Avorrit? Era d’allò més divertit. Vols que et conte una historieta? Isabel(Ari): Contam, contam.

Narrador(Maria LA YAYA): Fa molts anys, molts molts anys, visqueren a Terol dues famílies els fills de les quals, Diego de Marcilla i Juan de Segura, van créixer junts. En arribar l’adolescència, va surgir el amor més gran que en la Terra mai ha existit.

Narrador(Maria): Joan venia d’una família molt adinerada. Mentre que Diego provenia d’una família més humil i menys afortunada. Per la qual cosa, aquest, per ser mereixedor del seu amor, va marxar a la​ ​guerra, demanant a Juan que l'esperara durant cinc anys, prometent-li tornar ric o morir en l'intent.

Narrador (Maria): En eixe moment Diego anava a marxar-se en busca de l’aventura per fer-se ric i poder conquistar el seu amor, Joan.

Joan(Llorenç): Diego, no te'n vages.
Diego(Raúl): Ho senc amor meu, però mentre no tinga diners el teu pare mai m’acceptarà com al teu home, i raó no li falta, ja que, per cuidar d’una meravella com tu, faria falta tot l’or del món!

Àvia(Maria): A les hores el pobre home va marxar a la guerra per aconseguir enriquir-se, i per fi, ser digne de l’amor de Joan i l’acceptació del seu pare; però açò li va llevar més temps del que ell hi havia previst, i les coses havien canviat...
Narrador(Maria): El pare de Joan, al pas del temps, va decidir que el seu fill tenia que casar-se i va intentar fer entendre a Joan que Diego mai tornaria, que havia mort a la guerra i devia oblidar-se d’ell. Als pocs mesos el va obligar a casar-se amb umb una dona molt adinerat, Alfonsa, per tal de continuar amb la bona imatge de la família i així va ser com, a contra de la seua voluntat, Joan es va casar amb Alfonsa.

Cura(Ari): Avui estem reunits per formalitzar la unió dels nostres germans, Joan i Alfonsa. Joan, vols passar la resta de la teua vida amb Alfonsa?
Joan: Si... vuic.

Cura(Ari): Y tú Alfonsa? Vols passar la resta de la teua vida amb Joan? 

Alfonsa(Maria): Si pare, vuic.

Cura (Ari): Bé, pots besar al nuvi.

Narrador avia (Maria): El pobre Joan es va casar amb Alfonsa, i al cap de dos setmanes, Diego va tornar de la guerra, però, per aquell moment, ja hi era tard....

Diàleg:
Diego(Raúl): Joan! He tornat! He tornat de la guerra per tu! Per a casar-me amb tu ara que m’he enriquit, el teu pare acceptarà donar-me la teua mà i per fi podrem casar-nos i viure feliços per sempre!

Joan(Llorenç): Diego no.. És massa tard... Ja estic casat...

Diego(Raúl): NO! No és tard! Mai es pot fer tard per a uns enamorats! Dona’m un bes! Besa'm i veuràs com no és tard. Podem fugir junts i ser feliços!!!!

Joan: No Diego! No puc! Estic casat! És tard! És tard Diego! Ves! Ves i no fases açò més dur! (Joan fugeix)
Diego(Raúl): Joan! Joan torna! Per favor! T’estime! Un besada... Sols vuic una besada...

Àvia(Maria): Aquell pobre desgraciat va morir aquella freda tard d’hivern, suplicant una última besada del seu enamorat... I quan Joan es va enterar de la tràgica notícia va córrer, tan ràpid com mai ho havia fet a veure el cos del seu verdader enamorat. Joan li va donar l'última besada i va caure mort al seu costat.

FI.

TASCA 3: GÈNERES NARRATIUS


Una novel·la o conte pot combinar almenys 3 tipus de gèneres, segons les característiques que presente. Indica quines són aquestes característiques comunes en els gèneres següents i la diferència que hi ha entre ells. Posa algun exemple de conte o novel·la que represente cada gènere

1. Segon els sentiments que provoquen. Tenint en compte la reacciò del lector:

1. Comèdia o humor: Predomina la alegría o la diversió.
Per exemple: “Ocho apellidos vascos”.

2. Tragèdia: els protagonistes són il·lustres.
Per exemple: William Shakespeare, los 33.

3. Drama: Obra de teatre o a la pel·lícula que inclou situacions conflictives.
Per exemple: “Roma”.

4. Melodrama: Quan té una part dramàtica i una part divertida.
Per exemple: “Julieta”.

2. El criteri de classificació comú és segons la referencia a la realitat.


5. Realista: Podría ocorrer en la vida real. 
Per exemple: “Atrápame si puedes”.

6. Fantàstic: Almenys un element fantàstic. 
Per exemple: “El llibre dels ésser fantàstics de Catalunya”.

7. Meravellosos: Basat en un món meravellós. 
Per exemple: “Alicia en el món de les meravelles”. 

3. Segons el tema.

8. Terror: Escenes de por a l’obra.

   Per exemple: “Saw”.

9. Ciència-ficció: Sobre tot destaca per  tecnologia del futur.
   Per exemple: “Harry Potter”. 

10. Policial: La trama transcorre al voltant d’un policía i un criminal.
   Per exemple: “Tarde de perros”.

11. Negre: caràcter obscur.

12. Sentimental: tracta temàtica romàntica.
   Per exemple: “Bajo la misma Estrella”

13. Històrica: situa en un moment històric concret.
   Per exemple: “La lista de Schidler”.

14. Adventures: narra els viatges.
   Per exemple: “los goonies”.

15. Erotisme: Per a adults, sol ser per a majors de 18 anys.
   Per exemple: “50 sombres de Grey”.

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA


Pere Calders és un dels narradors més significatius de la literatura catalana del segles XX i Cròniques de la veritat oculta (1955) ha estat considerat unànimament un dels seus millors llibres. La Guerra Civil, l'obliga a exiliar-se. De tornada a Cataluya, als anys seixanta, la seva obra contrastava vivament i no sense polèmica amb el corrent dominant del moment: el realisme històric.

L'historia que més m'agradat ha sigut "El princep i la saviesa". Aquesta història tracta sobre un home adinerat, el qual decidèix construïrse una casa a prop de la mar. Un dia troba al seu jardi un objecte. Decideix no portar-lo a la policia. Pregunta pel periodic... Per a la seua sorpresa, hi havia molta gent que va anar per demanar el que se li s’havia perdut. Finalment l'historia comença a desenvoluparse de marena molt imaginativa...
Aquesta història ens transmet que el que realment important no són les coses materials, encara que això és el que volen tots.

Consta de trenta-un contes ordenats sobre diverses perspectives del xoc entre l’impossible i el versemblant: la certesa inesperada, la veritat improbable amb què un viatger es troba anant pel món, o el lloc en el qual allò presumible és subvertit per un fet insòlit. 

Pense que en aquest llibre l'ironia és l’element principal dels contes, així com de l’absurd mateix, això fa que t'enganches per ser diferent a qualsevol. La majoria dels contes són breus, així és més fàcil seguir l'història, a més a més, es resolen amb rapidesa. Al estar contats en primera persona fa que et rerpresente i et trobes identificat amb el protagonista dels fets increïbles. 

El missatge que transmet Pere Calders, pense que busca la ironia i plantejar situacions que s’acosten a l’absurd quan els personatges s’han d’enfrontar a algun element que altere la realitat. Les històries solen narrar un fet extraordinari o sobrenatural que altera el món quotidià i permet al protagonista conèixer la realitat més amagada, des d'el punt de vista del lector, és un no parar de flipar, per que quan penses que ja ho has vist tot, et sorprens en alguna cosa extraordinaria nova. 


El més rellevant per a mi és la facilitat en la que l'autor s'imagina les coses, ja que sembla ser una història normal, fins que comença a imaginar-se coses i dóna una volta de campana a tota la història.

TASCA 2: SOBRE ELS CONTES INFANTILS

1.    On van els globus que se’ls escapen als infants?
Al video es mostra com se’n van a l’espai, on van tots el que s’han perdut des de el món dels globus. No tenen cap obstacles i pujen fins el seu destí.

2.    Trieu un conte online que us semble adequat per explicar-lo a classe i justifiqueu-ho. 
He elegit “un saquet amb dos dinerets”, conta la història de una gallina i un avi. L’avi  sols volia matar la gallina i la gallina volia que li tornara els dines que li havia furtat. Aqueta història ensenya la moralitat de que quan algo ho persegueixes ho pots aconseguir, sols fa falta voluntat i esforç. 

3.    Què li passa al petit globus vermell? Descobriu-ho en Dubuixa’m un conte.
Al final de la hitòria  el globus s’ha transformat en diverses coses, entre elles, una papallona, una flor i un paraigües. 



TASCA 1: TASCA LITERÀRIA

1.         Què es pot aconseguir llegint?
A l’escola sempre ens obliguen a llegir llibres, pense que és un error obligar a realitzar una lectura a la forçada, ja que això no despertarà la cuiriositat, tot el contrari, associarà la lectura a una activitat aborrida. El veritablement important, pense jo que és que quan isca de l’escolar seguija llegint, sàpiga quines lectures li agraden i quins temes li desperten passió. Així hauras format una persona enganxada a la lectura. D’altra banda sols hauràs format una persona que recorda aquelles lectures en odi. Pense que llegint pots aconseguir despertar inquietuds, correguir ortografia, conèixer gent apassionada amb la teua passió, entre moltes altres coses.

2.         Com es pot practicar la bona lectura?
Està clar que si disposes de recursos materials sempre serà més fàcil realitzar aquesta pràctica. També l’entorn ha d’acompanyar i proporcionar el clima adequat per a llegir.

3.         Com podem saber quin llibre és adequat per a cada edat?
Sempre s’ha de veure el perfil de l’alumnat, les limitacions que mostra. Hi ha que veure si el vocabulari és l’apropiat, el material, ja que de vegades pot haver objectes perillosos per als més menuts.

4.         En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults? 
Coincideixen en temes o temàtiques i es difereixen en el lèxic utilitzat.

5.         Quina peculiaritat té el lector infantil?
El lector infantil mostra gran curiositat per diferents géneres, ja que en general tots els temes són nous.

6.         Què els agrada més llegir als xiquets?
Com ja he dit abans, crec que els xiquets els pot agradar tot tipus de llibre, sols els limita no arribar a endendre algúna frase o context.

7.         La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
Pense que no té el perquè de buscar educar, és millor ensenyar-li que la lectura és un oci, el llegir per plaer, independenment que mentre llig està ampliant vocabulari, la capacitat d’expressar-se millor. 

8.         Quian és la característica més important de la literatura infantil? De què tracta l’autèntica literatura? 
Segons Julian Barners, la autèntica literatura tracta la veritat psicológica. L’autèntica literatura és viure el que lliges, viure el que et transmet.

9.         S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets? 
No és necessari que un xiquet/xiqueta se li tinga que ocultar que hi ha violencia, cal saber com explicar que al món hi ha violencia i maldat, així com també el que està mal i bé.

10.      Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica? 
Entenem per animació lectora qualcevol iniciativa amb la finalitat de fomentar la lectura. La manera en que podríen aconseguir aquest fi podria ser respectant els gustos dels xiquets i xiquetes, ofertant gran varietat de llibres, i no llimitant a un nombre de llibre en concret. 

11.      Com s’adquireix la competència literària?
La competència literaria s’adquirèix quan el xiquet/xiqueta és capaç de vore de manera crítica una lectura, valorant des d'el seu punt de vista la lectura.

12.      Quina diferència hi ha entre els contes de fades, els mitològics i les faules?
Els contes de fades busquen transmetre un missatge, sempre van envoltats de fades o éssers fantàstics. 
Les faules busquen el mateix que els contes de fades, però els protagonistes són animals.
Mentre que el mitológics, el protagonisten són herois, amb característiques propies d’un super humà.

13.      En què es diferencien les versions dels contes de Grimm de les de Perrault?
Les versions de Grimm tenen modificacions que busquen adaptar les històries als nous valors, d’altra banda Perrault mostra en les seues versions un gran realisme de la vida. 
Per això, les versions de Perrault són més crudes, mentres que les de Grimm, traten de apropar-se més al gust de la multitud.

14.      Quines preguntes ens ajuden a respondre els contes i com? Poseu exemples d’alguns contes.
Els contes en general busquen la finalitat de aprendre algúna moralitat, de manera que et dones conter d’alguna cosa que sols fer d’us habitual i pots aprendre. 
-->
Per exemple el conte dels tres porcs i el llop, intenta explicar que has d’intentar fer les coses el millor possible, no has de conformar-te amb la opció que més aviat et vinga. També intenta explicar el valor de l’esforç, que tart o pronte si t’esforces surten els resultats.


PER QUÈ DE CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA

Per a què un llibre m'agrade ha de cumplir dues coses. Una, és que em resulte molt interessant el que llisc i l'altra és que es dividija en capítols, ja que em resulta molt més fàcil poder comprendre el conjunt de la hitòria. Aquest llibre compleix amb els dos criteris, per la qual cosa m'he decidit per aquest.

EL MEU LLIBRE FAVORIT

Durant més de 15 anys no he tingut cap interés per la lectura, recorde que sempre em llegia els llibres de l’escola ma mare. Els llibres de l’escola eren avorrits, no despertaven el meu interés i sempre acabava deixant-me-los. Sobre els 15 anys vaig començar a llegir algo, molt poc, però almenys vaig veure que hi havia llibres que em desperaven interés i curiositat. Un dia veia les notícies, hem va sorprendre una. Aquesta deia: A Espanya es llig una mitja d’un llibre per persona a l’any. Això hem va motivar a llegir algo més que la mitja, des d’aquell dia llisc al voltant de 3 ó 4 llibres a l’any. 


El llibre que més m'ha marcat ha estat una bibliografia de Kilian Jornet. El llibre es titula: "Córrer o morir". Des de sempre he estat aficionat a l'esport, m'encanten els esports extrems i la neu. kilian combina aquestes coses a la perfecció, amb espectacles com pujar i baixar el Mont Blanc corrent. Li encanten els esports de neu, i la seva especialitat és esquí nòrdic. També és tot un exemple de motivació i en el llibre explica com se centra en cada competició i com es manté constantment motivat per seguir sent el número u del món. Compta com des de petit ja mostrava un interès extraordinari per l'esport. Sempre està a la recerca d'un nou repte, una gesta nova per aconseguir. Per això i moltes raons més, és el llibre que més m'ha agradat. El recomane per a tothom.


AFORISES DE JOAN FUSTER

Alguns dels aforismes que més m’han agradat de Joan Fuster són: – Les persones felices no tenen memòria. – La majoria d’edat arriba q...